27 de gener de 2019, Torrelles de Llobregat, 7 del matí. El sol encara no s’ha dignat a deixar-se veure i els termòmetres marquen 1,5º de temperatura. Se sent una remor sorda i constant a la zona de la piscina. La música s’ha acabat i ha posat punt i final a la discoteca de Festa Major. Això, a Torrelles, significa que les ‘matines’ són a punt de començar…

Els Grallers de Torrelles fan rotllana amb els Grallers de la Font Groga, els seus convidats. Hi ha nervis, un xic de tensió per la pressa a començar: els gavanencs tot just acaben d’arribar després de llevar-se ben d’hora, ben d’hora… I per acabar-ho d’adobar, policia local i Mossos d’Esquadra es passegen per la porta de la piscina. Es veu que han rebut una trucada per algun afer relacionat amb la discoteca.

I de cop, comencen a sonar gralles i timbals. La música ho atura tot, excepte el ritme sincopat dels joves que acaben de sortir de la festa i que encara no han acabat de metabolitzar tot l’alcohol de l’estòmac. I és així que, igual que va fer el flautista d’Hamelin a la rondalla popular, els grallers encapçalen una comitiva amb els nens més crescuts del poble. En aquest cas, el propòsit no és fer-los desaparèixer, sinó acompanyar-los tranquil·lament fins a la porta de casa i que comencin a recuperar les hores de son perdudes.

Els músics avancen inexorablement mentre fan sonar la música. Obren pas a una caminata lenta i feixuga pels carrers del municipi baixllobregatí mentre pugen els seus carrers més costeruts. Si de normal ja representen un bon desnivell, bufant els instruments i amb el fred calat a les mans, es converteix en l’última pujada a l’Everest. I si no us ho creieu, proveu-ho, valents…

A mesura que passen els minuts, els joves van desapareixent als portals, alguns veïns obren les portes per oferir esmorzar als músics i acompanyants i, com no podia ser d’una altra manera, sonen els petards i les traques entre nota i nota.

El sol ja repunta a l’horitzó muntanyós que emmarca la població de Torrelles. Ja no fa tant de fred ni hi ha tant de públic, però els músics arriben a la plaça de la Vila amb gest triomfant. Un any més, han resistit el fred i la son: la música popular ha tornat a guanyar.

I com a recompensa, un premi esperat llargament durant 6 anys inacabables. Per fi, els torrellencs van poder recuperar una tradició perduda: el toc de campanes. En acabar les ‘matines’, músics i acompanyants els pocs valents que encara aguantaven desperts—, pugen dalt del campanar de l’església de Sant Martí de Torrelles i fan girar les campanes. El so titil·lant i obstinat del metall ressona a tota la vall, despertant les poques ànimes que resten adormides.

Potser els joves que acaben d’arribar a casa i proven de dormir són els únics que no enyoren pas la tradició de tocar campanes. Però això, potser ho sabrem l’any vinent…