LA HISTÒRIA LLEGENDÀRIA DEL LLEÓ BRUMOT (resum)
Recerca i redacció a càrrec d’en Joan Soler i Amigó

Rostre i bocassa de lleó, cos escatós de drac i cua d’escorpí, el Brumot de Gavà és un monstre tan terrible de figura com bondadós i amable de Cor. Com mostra la llegenda, en el fons i a la fi sempre és el bé que venç el mal, encara que no ho sembli. No feu cas dels profetes de Calamitats! Les aparences enganyen!

Quan el rei Jaume II va expulsar Blanca de Centelles, la malèvola castlana d’Eramprunyà, del seu castell i va vendre’l a Pere March, el tresorer reial, Brumot, l’ambiciós fill de Blanca, va jurar destruir Jacme March, fill del nou senyor. Jacme va ser armat cavaller pel rei Pere el Cerimoniós, i va ser admès a l’orde de cavalleria del benaventurat senyor Sant Jordi. Brumot es va convertir en bruixot i va ser admès a l’Orde de la Mala Negror.

Jacme va proclamar els tres senyals del seu escut de Cavaller i la seva divisa: de primer senyal, un cavall, de lema, noble; de segon, la Creu de Sant Jordi, i de lema, gallard; i de tercer, una Coloma, i de lema, lleial. Ja que Coloma era el nom de la seva estimada. També Brumot va proclamar els seus tres senyals i la seva divisa, enfrontats als de Jacme: contra el cavall, un lleó, i de lema, feréstec; contra la creu de Sant Jordi, un drac rampant, i de lema, malvat; i contra la coloma, un escorpí, i de lema, pèrfid.

Jacme i Brumot van competir en l’art de la poesia: Jacme va ser nomenat mestre en Gai Saber i va rebre de guardó l’englantina d’or i argent, mentre que Brumot, pels seus mals versos no va merèixer sinó un card punxós. I així Jacme va ser nomenat pel nou rei Joan l, mantenidor dels primers Jocs Florals de Barcelona, mentre Brumot es corsecava d’enveja. També Brumot va voler Competir en amors, però, amb els seus mals versots i la seva maldat, no podia ni acostar-se a Coloma.

Les nits de lluna plena apareixia al cel el cavaller resplendent amb la creu de Sant Jordi i la coloma de Jacme, i un núvol monstruós, cap de lleó, cos de drac i cua d’escorpí, tapava la lluna i enfosquia la silueta del Cavaller. Però tot seguit una brisa fonia el núvol monstruós i reapareixia triomfant el cavaller.

Brumot no podia mai vèncer Jacme, però no es rendia. Jacme March va morir i Brumot, que no vivia més que per anar contra d’ell, va sobreviure’l. A la propera nit de lluna plena, en el Combat al cel entre la figura del cavaller i la del mostre, Brumot sortiria vencedor. Així va ser: en la lluita cos a cos el cavaller va ser destruït. Però en la lluita esperit a esperit, va ser el monstre el vençut. Va resultar triomfant un Brumot amb testa de lleó, cos de drac i cua d’escorpí, però amb esperit noble, gallard i lleial, les tres qualitats de la divisa de Jacme March, el cavaller poeta.

D’ençà d’aleshores, bona colla de gavanencs i gavanenques han vist l’ombra del Brumot protegint el poble de Gavà contra pestes, guerres, invasions i dictadures. S’assembla a l’estranya figura del capitell de l’ermita de Bruguers… Ara, el Brumot de Gavà participa cofoi a les cercaviles i els correfocs de les festes. I, com antany, ens crida a realitzar una acció solidària en bé de la ciutat, i a dedicar un breu poema a un aspecte o altre del present i el futur de Gavà.