Diumenge de Carnaval té un nom ben singular a Gavà i a Viladecans, i aquest nom és ‘Ball de la Tornaboda’. Al segle XVIII era habitual el ball de plaça. És a dir, la gent ballava a la plaça del poble la música que estava de moda en aquella època i que era interpretada per músics contractats.

La Tornaboda era el final d’una festa que començava per Sant Esteve (a Gavà) i el 28 de desembre (a Viladecans) a l’elecció de la Junta del Sac i que s’allargava fins al Carnaval. La Junta del Sac eren les persones encarregades d’organitzar el Carnaval i actes previs.

Actualment, només ens queda el record d’aquella festa, que reunia els joves del municipi a la partió dels termes en símbol d’amistat i germanor. La festa s’allargava durant tot el dia; ara en un poble, ara en l’altre. Aquest acte de pau, és el que simbolitza el ball de la Tornaboda, una coreografiada que deriva d’alguns dels passos que estaven de moda a l’antigor i que és l’únic vestigi que ens queda d’aquesta tradició.

Els dansaires de l’Esbart Brugués i els de la colla de dansaires de Viladecans, que es reuneixen només per ballar la Tornaboda, han tornar a exhibir-se davant del públic. Diumenge de Carnaval, primer a Viladecans i després a Gavà, es va poder veure el ball de la Tornaboda i el ball del Patatuf. Aquest segon, que és una contradansa amb clares reminiscències al ball de l’Alemanya, és ben singular, ja que es convida el públic a formar part de la rotllana.

Enguany, en l’acompanyament musical han participat els Grallers de la Font Groga, els Grallers l’Anguila i els Grallers de Viladecans.

Us recordem que també editem una revista digital que podeu descarregar des del següent enllaç. També hi trobareu les instruccions per a subscriure-us de manera gratuïta: Revista Xerinolis.