La cultura popular a Gavà és una creació relativament moderna. De fet, les primeres figures de la nostra imatgeria festiva, no apareixen fins la dècada dels 80 al segle XX. Fins llavors, la cultura popular gavanenca es reduïa a la sardana (documentada per primer copa a Gavà a la Festa Major de Sant Nicasi de l’any 1921), els primers esbarts (entre 1921 i 1924) i la colla bastonera (anys 30). Un cop mort el dictador Franco, la gent volia recuperar el carrer com a espai lúdic i festiu, com a lloc de trobada. I és llavors que neixen a Catalunya molts dels grups i entremesos que encara podem veure arreu del país. Gavà no va ser pas una excepció i l’any 1980, la Ma Eugènia Marrugat i la seva filla, la Ma Spei Esteve, van recuperar definitivament la Tornaboda per Carnestoltes. Des del 1982, ja no s’ha deixat de ballar mai a la nostra població. I just aquell any, trobem les primeres figures de la nostra història: la comparsa de verdures i els gegants. Tres anys més tard, per la Festa Major de Sant Pere del 1985, naixia l’Anguila de Gavà, que precedia a l’actual Murtrassa, convertint-se així en la primera figura amb forma de peix de tota la geografia catalana. Però què va passar amb totes aquestes figures? Per què ja no passegen pels carrers de Gavà? La resposta és ben senzilla, tot i que les figures es van realitzar amb voluntat i traça, els materials triats no van resistir adequadament el pas dels anys. Sigui com sigui, la imatgeria festiva original també té el seu espai en la nostra memòria col·lectiva.

Comparsa de Verdures

Tipus: capgrossos i gegantó
Formes: pastanaga, albergínia, pebrot, ceba, tomàquet i espàrrec (gegantó)
Constructor: Cartó Pedra – Taller de paper
Estrena: Firà d’Espàrrecs de 1982
Material: cartró pedra
Les figures van ser fetes amb cartró pedra, que és un material poc resistent. Amb el temps, les figures es van malmetre fins a tal punt que no pagava la pena la seva restauració. Finalment, es va optar per construir uns nous Capgrossos de Verdures.

Gegants de Gavà

Tipus: gegants
Alçada: 3,85 m
Constructor: Cartó Pedra – Taller de paper (Jordi Soler, Mercè Planes, Manel Martínez i Roser Álvarez)
Estrena: Festa Major de Sant Pere de 1982
Material: cartró pedra i estructura de fusta
Els primers gegants ja es basaven en dos personatges històrics de la Baronia d’Eramprunyà: Pere March lo Prohom i Maria la Barona. Els gegants actuals van mantenir els personatges.

Anguila de Gavà

Tipus: bèstia d’aigua i de foc
Constructor: Cartó Pedra – Taller de paper (Jordi Soler i Mercè Planes)
Estrena: Festa Major de Sant Pere de 1985 (acompanyada dels Diables de Sant Quintí de Mediona)
Material: cartró pedra, roba i estructura de fusta

L’anguila és un peix vinculat a la nostra història i a una de les tradicions compartides amb els veïns de Viladecans. Efectivament, la pesca de l’anguila, documentada fins ben entrat el segle XX, té un clar origen medieval. Era costum que el senyor d’Eramprunyà concedís permís als habitants de Gavà i de Viladecans per tal de pescar a l’estany de la Murtra. Un any, el concedia a uns; i el següent, als altres. Així doncs, els últims testimonis explicaven que a primers d’agost hi anaven en grups a pescar anguiles a l’estany. La pesca era molt rudimentària: alguns s’introduïen a l’aigua amb cabassos o xarxes i uns

altres picaven a la superfícies de l’aigua per tal de conduir-los a la trampa. També s’explica que algunes persones duien cordes enceses per tal de cremar les sangoneres que se’ls anaven enganxant a les cames. Acabada la pesca, cuinaven i menjaven en una gran festa.
La bèstia tenia un pressupost aproximat d’unes 200.000 pessetes (1.200€). Era una bèstia preparada per a llançar aigua amb una sulfatadora situada a l’interior. També es podien moure les altetes amb unes cordes i disposava de dos punts de foc: la boca i la cua. Malgrat això, la figura era de cartró pedra, altament inflamable, i la roba no estava ignifugada inicialment. L’anguila va patir més d’una desgràcia durant els seus anys de vida, fins que va ser substituïda per l’Anguila Murtrassa, feta de fibra de vidre. Malgrat que sovint se les confon, no tenen pas cap relació l’una amb l’altra. En canvi, l’Anguila de Gavà, l’original, és l’estructura bàsica actual de la Pepa i, si us hi fixeu bé, veure que el cap de la Cuca Mallola té un aire molt evident al de l’Anguila… Efectivament, en Ramon Llonch va fer el cap de la cuca inspirant-se en el de l’Anguila de Gavà.